Quina cosa és?
L’educació
per a l’exercici de la ciutadania ha de ser entesa en un sentit ampli i que impliqui tot el teixit escolar. Comença,
per tant, amb l’accés a l’escriptura, el llenguatge i el diàleg; continua amb l’adquisició de tot allò que constitueix la tradició cultural i assoleix els nivells més amplis a l’adolescència amb l’aprenentatge i pràctica de continguts i valors compartits que possibiliti la integració i cohesió social.
Per això, el sistema educatiu ha de garantir a tots els ciutadans i ciutadanes l’adquisició de tot aquell conjunt de sabers i competències que possibiliten la seva participació activa a la vida pública. En aquest sentit cal entendre-la com el currículum bàsic indispensable que tots els ciutadans i ciutadanes han de posseir en acabar l’escolaritat obligatòria (capital cultural mínim i actiu competencial necessari
per moure’s i integrar-se en la vida col·lectiva). Així, doncs, s’han de considerar:

Aprenentatges, integrats dins dels currículums de determinades àrees,
per exemple a les ciències socials, relacionats amb les institucions, coneixements dels drets, les obligacions i procediments de la vida política; o des del medi social i natural es pot desenvolupar la reflexió sobre el consum responsable i la sostenibilitat i
despertar la consciència
personal de la reutilització o el reciclatge amb pràctiques concretes en el propi municipi.

Programar una sèrie d’activitats que contribueixin a consolidar els fonaments i valors propis de la societat democràtica i del respecte als drets humans que constitueixen el patrimoni comú de la nostra societat cada vegada més diversa i plural .

També caldrà estructurar el propi centre i la vida a l’aula amb processos de diàleg, de debat, d’empatia, de presa de decisions compartides, etc. en els quals la participació activa en la resolució dels problemes de la vida en comú i el foment de la responsabilitat i la solidaritat, contribueixin a crear els hàbits i competències ciutadanes.

Des de totes les àrees és necessari ajudar els nois i noies a destriar l’allau d’informació que reben,
per transformar-la en coneixement i aquest en pensament crític, és a dir,
per adquirir criteri propi.

Igualment és necessari, des de totes les àrees aplicar metodologies actives i participatives, fent servir el diàleg com a eina d’aprenentatge i com a element bàsic
per exercir la ciutadania en una societat democràtica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario